Vanesa

[one_half]

[image_slider]

[image_slide src=”../wp-content/uploads/2014/09/mini-slider2.jpg” alt=”../wp-content/uploads/2014/09/mini-slider2.jpg”]

[image_slide src=”../wp-content/uploads/2014/09/mini-slider3.jpg” alt=”../wp-content/uploads/2014/09/mini-slider3.jpg”]

[/image_slider]

[/one_half]

[one_half_last]

Des de ben petita, hi ha hagut una emoció en mi que m’aproximava  des del cor a les persones que estaven travessant alguna dificultat, un sentiment d’amor i de compassió genuïns  em portaven  a acompanyar.  Moguda per aquests sentiments, vaig estudiar psicologia i em vaig llicenciar l’any 2001 a la Universitat de Barcelona.

Més tard vaig  fer un màster en psicoteràpia.  En aquesta formació, vaig conèixer al que és un dels meus mestres, guia, company i amic,  Miguel Angel Manzano.

De la mà d’en Miguel, vaig estudiar la teràpia d’acceptació i compromís (ACT,  Acceptance and Commitment Therapy, Hayes), la teoria dels marcs relacionals, vaig conèixer l’anàlisi funcional, el mindfullnes, l’acceptació quàntica, vaig aprofundir en la medicina del Dr. Hamer i en[/one_half_last]

la epigenètica del Dr. Lipton, i em vaig fascinar amb la física quàntica i amb el Disseny Humà.

Fonamental la meva trobada amb la Sarjana, l’Alessandra Coletti i l’Astiko. El meu etern agraïment, sou fonts d’inspiració!

Em consideren una terapeuta eclèctica per les eines i càlida pel meu ser, les meves intervencions van evolucionant amb el meu propi creixement personal, i em deixo sentir, em deixo ser, només així, sento que puc arribar a l’altre.

A l’actualitat compagino les sessions terapèutiques individuals, amb tallers i el coach vital i empresarial. M’estimo la meva professió, una vegada vaig llegir que quan fas del teu talent la teva professió, la feina deixa de ser feina. Així ho sento.

[hr]

[h4]Les meves transparències[/h4]

[toggle status=”closed” title=”Viure el meu talent“]

[image src=”../wp-content/uploads/2014/09/2014-08-16-21.53.08-e1409917472518.jpg” align=”center” border=”image_border” link=”../wp-content/uploads/2014/09/2014-08-16-21.53.08-e1409917472518.jpg” alt=”” title=”” lightbox=”true” ]

Després d’una crisi vital que va desajustar el que era el meu món……on vaig perdre pràcticament tot, filla, matrimoni, llar, bona posició econòmica, feina….d’alguna manera “vaig morir”, i no vaig poder enganxar els trossets de Vanesa, eren petitets i no era possible, ja no servien, així que vaig deixar anar els trossets i amb por, vaig iniciar un viatge cap a dins per recuperar la meva essència i ésser la millor versió de mi mateixa.  Des de la millor versió de mi mateixa fins avui, em vaig donar el permís d’acabar amb alguns tabús, com acostar-me als pacients, allà on sé que haig de ser, amb respecte, calidesa. El meu cos em diu que, de vegades, les paraules són insuficients, no arriben, i la proximitat, harmonitza, nodreix i regenera.

[/toggle]

[toggle status=”closed” title=”VOLS QUE T’ACOMPANYI?  Potser ja he estat  aquí on et trobes ara……“]

[image src=”../wp-content/uploads/2014/09/teacompanyo.jpg” align=”left” border=”image_border” link=”#” alt=”” title=”” lightbox=”true” ]

Vaig passar anys vivint en pilot automàtic. Complint fidelment amb multitud  d’ “hauries de…” autoimposats per la meva ment, pels meus condicionaments, has de ser la dona ideal, has de ser l’amfitriona perfecta, has de ser la treballadora més productiva, la filla amorosa, blablabla….i en aquesta muntanya de deures que m’autoimposava i em deixava posar a sobre,  em vaig perdre, i vaig estar a punt de caure….no! Que em vaig caure!…..I em vaig sentir malferida…..i, quan tocava, em vaig poder aixecar.  El que havia fet servir sempre no serviria, necessitava quelcom inèdit i vaig posar llum cap a dins, i vaig observar paisatges propis, alguns m’agradaven més que d’altres, i tots formen part de mi mateixa. Sens dubte, un viatge llarg, apassionant,  i amb moltes sorpreses, el viatge a mi mateixa.

[/toggle]

[toggle status=”closed” title=”La ment“]
[image src=”../wp-content/uploads/2014/09/mente_cat.jpg” align=”center” border=”image_border” link=”#” alt=”” title=”” lightbox=”false” ]
[/toggle]

[toggle status=”closed” title=”L’exercici de la transparència“]

[image src=”../wp-content/uploads/2014/09/amante-mascara-mujer-dormida.jpg” align=”right” border=”image_border” link=”#” alt=”” title=”” lightbox=”false” ]

Sovint em sembla que només donem espai a les emocions considerades com a “positives”, i el fer veure que estem bé i inclús que som feliços 24 hores, 365 dies l’any, es converteix en “necessitat”……quant d’esforç posem a la façana, quantes energies dipositades en sostenir màscares.

Cada vegada sento que m’haig d’escoltar més, deixar-me sentir, atendre’m, estimar-me i donar espais per aquestes emocions que no tenen tan bona fama (tristesa, por, ira…), perquè aquestes emocions també hi son en mi.

I des d’aquests espais, em valido, m’accepto, em respecto i dono cabuda a la transparència cap a l’altre i sobretot cap a mi mateixa, deixant veure aquestes zones vulnerables que s’intueixen quan es deixa de fer l’esforç per sostenir les màscares.

[/toggle]

[toggle status=”closed” title=”Viure sense certeces“]

[image src=”../wp-content/uploads/2014/10/miniatura_curso21.jpg” align=”center” border=”image_border” link=”#” alt=”” title=”” lightbox=”false” ]

A dia d’avui  intueixo  a l’horitzó  una “certesa”…..NO TINC CERTESES,  no disposo  de res ni de ningú invariable, constant a la meva vida, ni tan sols aquest “jo” que m’obsessiono en etiquetar, perquè per començar no sé qui sóc, ni ho sabré mai, així que poso la meva atenció en tot allò que penso, dic i faig per fixar un “jo”, deixant-me caure amorosament al seient de darrera d’aquesta vida.
[/toggle]

[toggle status=”closed” title=”Estimar-se a un mateix“]

[image src=”../wp-content/uploads/2014/09/manoscorazon.jpg” align=”center” border=”image_border” link=”#” alt=”” title=”” lightbox=”false” ]

Com puc estimar-me més, incondicionalment,  aquí i ara? 

[/toggle]

[toggle status=”closed” title=”Et sona el mandat intern ‘NO POTS’?“]

[image src=”../wp-content/uploads/2014/09/playa.jpg” align=”left” border=”image_border” link=”#” alt=”” title=”” lightbox=”true” ]

La metàfora d’una estàtua de cera exacta a mi i al costat un CD explicant-li els mateixos rotllos de sempre: “no pots”,  “no ets suficient”,  “no ho facis”, “no servirà de res”, “no arribes”….

Aquesta imatge genera comprensió i compassió en mi, i em distancia enormement  dels pensaments que tinc i dels discursos als que la ment sotmet al meu cos.

Sabent que no puc donar-li a l’STOP com si la ment fos un CD, DECIDEIXO continuar amb la meva vida, tot i la verborrea mental, i sento com aquesta llista de reproducció de pensaments s’allunya, s’acosta, s’allunya….

 

[/toggle]

[toggle status=”closed” title=”Fluint des del cor“]

Sí, faig de psicòloga, faig de coach, i sí! També m’enredo amb la ment, tinc por de vegades, pateixo i ploro. La meva posició és just al costat, en companyia, de la mà, si tu vols. Si em deixo fluir, la intuïció em porta on el coneixement no arriba, perquè la intuïció “sap”.

[image src=”../wp-content/uploads/2014/09/fluyendo.jpg” align=”center” border=”image_border” link=”#” alt=”” title=”” lightbox=”true” ]

[/toggle]

[toggle status=”closed” title=”L’ impulsor vital  de ‘Complaure a l’altre’“]

[image src=”../wp-content/uploads/2014/09/Meditant.jpg” align=”center” border=”image_border” link=”../wp-content/uploads/2014/09/Meditant.jpg” alt=”” title=”” lightbox=”true” ]

A la conducta de complaure a l’altre,  s’intueixen creences com  “no serveixo”, “no sóc suficient”,  “no m’estimaran com sóc”. Et ressona tot això? A mi em ressona. Ho mirem, ho sentim i ho respirem junts?

[/toggle]

[hr]

[h4]Colaboradors[/h4]

[one_third]

[our_service services_style=”services4″ title=”Aceptación Cuántica” image_src=”../wp-content/uploads/2014/09/aceptacioncuantica.png” sub_title=”www.aceptacioncuantica.com”]

Per explicar el comportament de l’èsser humá no serveixen les lleis tradicionals de la psicologia i altres ciències de la salut. Aceptación Cuántica proposa una revisió cuàntica.[/our_service]

[/one_third]

[one_third]

[our_service services_style=”services4″ title=”Psicólogos Cuánticos” image_src=”../wp-content/uploads/2014/09/psicologoscuanticos.png” sub_title=”www.psicologoscuanticos.com/”]

L’aceptació cuàntica persegueix recuperar a la persona enfront a la taca, perque tots tenim “taques” del pasat que segueixen al present perque no volem que s’en vegin. I aquest dissimular es major problema que la taca en sí.

[/our_service]

[/one_third]

[one_third_last]

[our_service services_style=”services4″ title=”Pase y siéntase” image_src=”../wp-content/uploads/2014/09/pase.png” sub_title=”www.paseysientase.com/”]

“Defineixo el meu enfoc com un acompanyament per l’experiència de l’èsser humà.”
David González Urquizu
[/our_service]

[/one_third_last]

Leave a Reply

Your email address will not be published.